Remences.cat
Recuperació del web remences.com i la gran feina de Josep Canal i Roquet. Agraïm el suport dels patrocinadors Traduccions Idiomatic
La nostra investigació referent a les qüestions que afecten al problema remença començà l'any 1982, amb la preocupació de conèixer quins foren els motius i sistemes empleats pel feudalisme, per conduir a molts camperols a una plena servitud; com les raons que motivaren als pagesos dels segle XV a rebel·lar-se contra llurs senyors.
L'objectiu concret era averiguar com es constituïa i funcionava una senyoria feudal desd'els seus orígens. El model escollit fou la Vall d'Hostoles, que formà desde els segles XI al XV una unitat política i administrativa, amb una sola notaria , fet que ha facilitat la concentració de la documentació, guardada actualment a l'Arxiu Comarcal d'Olot. També alguns masos de la Vall ens han proporcionat accés a documentació en pergamins amb interès per la historia, aspecte molt remarcable en qualsevol tipus d'investigació històrica.
Com que calia esbrinar be, si el model feudal de dita Vall era equiparable a altres senyories eclesiàstiques i laiques de la Catalunya Vella, especialment en el que fa referència a la generalització del procés d'asserviment i aplicació dels mals usus, hem pogut reunir dades procedents de 982 pergamins i registres dels Arxiu capitular de la Seu de Girona , Arxiu Diocesà de Girona, Arxiu Comarcal de Girona i Arxiu Parroquial de Sant Feliu de Pallerols.
Es indubtable que a aquest tipus d'investigació cal afegir la historiografia continguda en la bibliografia ressenyada en la present pàgina web. Aquesta, té per objecte únicament la divulgació de una part de la feina feta del 1982 ençà.
L'objectiu final es redactar una biografia de Guillem Galceran de Cartellà, que va viure altrament als problemes remences, les guerres de Sicília i la invasió de Catalunya per les hosts del rei de França Felip l'atrevit i posteriorment, un treball sobre el fenomen remença, presentat com una realitat que omple la Historia de Catalunya des de la meitat del segle XI fins a 1486, que posa fi al conflicte secular entre senyors i pagesos.
Girona, juliol 2003
Les tensions van desembocar en una guerra oberta a partir de l'any 1462, quan va esclatar la primera guerra dels Remences. El conflicte, es va desenvolupar en el marc de la guerra civil catalana i els remences van lluitar al costat del bàndol reial. Al final del conflicte, però, els pagesos no van obtenir gaires guanys.
Entre el 1484 i el 1486 es va produir la segona guerra dels Remences, que enfrontà novament pagesos contra senyors, però ara sense cap altre conflicte afegit. Els revoltats lluitaven no tan sols per abolir els mals usos, sinó també per obtenir la propietat de la terra que treballaven i la desaparició del feudalisme.
El conflicte es va resoldre quan el rei Ferran II va decretar la sentència arbitral de Guadalupe (1486). Aquest text suprimia els mals usos, però mantenia la propietat dels nobles sobre les terres. Per tant, els pagesos continuaven sotmesos al feudalisme.
Important ! Treball dedicat als alumnes de 10 a 14 anys i els seus professors i professores, a fi de que puguin conèixer detalls del fet remença (pagesos dels mals usus) , que és segons l'eminent historiador A. Rovira i Virgili, un dels fets més importants de l’Historia de Catalunya
PRESENTACIÓ
Noticies i novetats a la Web
RECORD DE L’INSIGNE HISTORIADOR FRANCESC CAULA I VEGAS (1887-1973).
EL CASTELL D'HOSTOLES. 1002-1486 FEUDAL I REMENÇA. QUARTER GENERAL DE VERNTALLAT
Atenció masos del Rosselló, Conflent, Capcir, Vallespir i la Cerdanya francesa. Els masos d'aquestes comarques figuren en les relacions del llibre "El sindicat remença de 1448", recentment editat pel Ajuntament de Girona i del que és autora M. Mercé Homs i Brugaroles. Aquests masos , no figuren en el posterior sindicat remença de 1488, puig aquestes comarques havien passat a administració francesa, en temps del rei Joan II. El sindicat de 1488, fou organitzat pel repartiment de talles imposades en la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486
COM FOU REBUDA A LA VALL D’HOSTOLES LA PROMULGACIÓ DE LA SENTÈNCIA ARBITRAL DE GUADALUPE
Nova plana sobre ELS REMENCES I VERNTALLAT
Nova plana sobre el Folklore de Sant Feliu de Pallerols
Nou treball sobre el llibre de Mª Mercè Homs "El Sindicat Remença de 1448"
El Gran Sindicat Remença 1488-1508 Els mals usus i la Sentència de Guadalupe
Article sobre LA VALL D’HOSTOLES AL SEGLE XV. DE 1472 A 1486
Article sobre Guillem Galceran de Cartellà del que el cronista Muntaner en fa grans elogis com a cap dels almogàvers (Desperta ferro!) a les guerres de Sicília
Publicat el llibre "Excursions des de Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa)" de Ramon Cros i Magda Vilallonga.
Els paisatges i les persones de la lluita remença
Varis
Commemoració del 500 aniversari de la Sentència Arbitral de Guadalupe
Cronologia remença per divulgació (versió powerpoint)
Evolució dels drets històrics i feudals en el període 1207-1486
Els treballs escrits sobre el tema.
LA VALL DELS REMENCES El Segle XII a la Vall d'Hostoles
Guillem Galceran de Cartellà, senyor de remences i cabdill d' almogàvers
La cellera fortificada de St. Feliu de Pallerols (Segle XIV)
La fira de Santa Llúcia a la Vall d'Hostoles ara fa 600 anys
Verntallat i la muntanya remença
Els grans personatges
Catedral de Girona "Beatus" . Cavaller.
Al Tresor de la Catedral de Girona s'hi poden admirar les peces més valuoses del romànic: el Beatus de Girona i el Tapís de la Creació. El primer és un manuscrit acabat l'any 975 que transcriu un comentari de l’Apocalipsi escrit pel Beat de Liébana. El document, en escriptura visigòtica i a dues columnes, de 284 folis, està il·lustrat amb 114 miniatures. Està fet amb molts colors vius i abundant or i argent, elements que el converteixen en un dels llibres més bells del món. El 6 d'octubre de 1078 va ser cedit a la canònica de Girona, entre altres llibres, al testament del cabiscol Joan, canonge de la Catedral.
El Tapís de la Creació, o de Girona.
L'anomenat Tapís de la Creació, és en realitat un brodat de llí, de la segona meitat del segle XI o, com a màxim, de principis del XII, segons la datació que n'ha fet el professor Pere de Palol, peça romànica única en el seu gènere. Rectangular i incomplet, té unes dimensions de 3,65 x 4,70 metres. Com moltes altres peces semblants, en el seu origen, decorava els murs de la Catedral durant les grans celebracions litúrgiques. Va ser restaurat l'any 1952.
Aquestes tres valls són el nucli dur del moviment remença: el vescomtat de Bas, la baronia de Santa Pau i la senyoria d'Hostoles.
Font: Atles d'Història de Catalunya, pàg 124. Edicions 62, 1995.
Aquestes tres valls són el nucli dur del moviment remença. Al voltant s'arrapaven les valls de la Garrotxa, i les parts properes del Ripollès, Osona, la Selva i el Gironès. Els enemics de Verntallat van encarregar una nòmina de focs (un foc vol dir una llar, un mas) que es pot consultar en el llibre Francesc de Verntallat (Freixa, 2010: 175-176). La llista exacta de parròquies aclaria perfectament el territori de Verntallat. En total es comptabilitzaven 1.830 focs que s'etiquetaren com a enemics de la Terra. A més, hi havia altres focs i nuclis remences per tota la Catalunya vella.