Narcís Goxat

Narcís Goxat: El remença indomable que va desafiar el rei

Narcís Goxat (Catalunya, segle XV) va ser un líder remença destacat per la seva intransigència i fermesa davant les polítiques de Ferran II per resoldre els problemes de la pagesia catalana. La seva determinació el va portar a encapçalar un grup d'homes decidits que van prendre les fortaleses de Llagostera i Castell d'Empordà, desafiament directe al poder establert.

Rebel·lia i resistència

Malgrat ser condemnat a mort després de la Sentència de Guadalupe (1486), Narcís Goxat va aconseguir evadir la captura i va continuar la seva lluita en rebel·lia. Al capdavant d'una partida armada, de la qual també formava part el seu fill, va resistir la persecució de les autoritats durant anys.

Accions audaces i represàlies

Durant la seva resistència, Goxat va dur a terme nombroses accions audaces que van quedar documentades. Una de les més conegudes va ser la captura del canonge de Girona, Andreu Alfonsello, a qui va tallar un dit com a represàlia per la seva actitud hostil cap als remences. Aquest acte va demostrar la seva determinació a lluitar contra la injustícia i la seva disposició a utilitzar tots els mitjans necessaris per defensar la seva causa.

Llegat de resistència

La darrera referència coneguda sobre Narcís Goxat data del 1491, durant un combat a les Abelles. La seva figura encarna l'esperit de resistència i la lluita incansable dels remences per la llibertat i la justícia. Goxat va demostrar que, fins i tot davant la repressió i la persecució, la determinació i el coratge poden desafiar el poder establert i deixar una empremta inesborrable en la història.