Castell d'Hostoles

Situació

El castell d’Hostoles és el principal castell de la vall d’Hostoles, el qual, juntament als seus subsidiaris de Puigalder i Colltort, formava la línia separadora i defensiva entre els comtats de Besalú i Girona. És un dels més carismàtics i més importants històricament de Catalunya, sobretot pel protagonisme que tingué en el conflicte dels remences.

El castell d’Hostoles es troba situat entre els termes municipals de Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles (la Garrotxa), al cim d’un turó des d'on podem contemplar una magnífica vista de la vall d’Hostoles, travessada pel riu Brugent.

Podem arribar-hi en cotxe fins al km 30 de la C-63, just on hi ha una hípica i un restaurant. L’ascens al castell és possible únicament a peu. El millor camí que podem seguir, per la banda sud, segueix la carena fins al recinte del castell, envoltat per un bosc espès d’alzines. No trigarem més de 25 minuts a pujar-hi.

L’estat actual és d’abandonament quasi total, produït ben bé des de finals del segle XV: Des de llavors ha restar a la sort dels malfactors i espoliadors, refugi de bandolers, pedrera per a les

masies dels voltants. Encara, però, poden veure’s algunes de les seves estructures i parts en que es troba distribuït. De la part superior, d’origen prefeudal amb afegits dels segles XII i XV; en resta una sala rectangular, un pati protegit per un mur amb un portal a migdia, una cisterna (on s’aixeca la senyera) i una torre de defensa al nord, acabada de manera circular. El segon recinte, més avall, correspon als segles XII i XIII: tancat per un mur que comunicava a l’exterior mitjançant un segon portal, unes escales d’accés al nivell superior i una espitllera lateral. Aquí hi hauria una torre d’homenatge de forma trapezoïdal, de la qual queden força parers dempeus. El tercer recinte s’estén cap al sud i fou construït en els segles XIV i XV: Inclou una impressionant cisterna de captació d’aigües pluvials, que aprofita la roca mare com a base i amb una volta gòtica que la cobreix.

El castell

Aquest petit castell tindrà una gran importància en els esdeveniments polítics que es preparen en els comtats catalans des de l'any 1000. Ja des dels temps carolingis, els comtes governen el país des dels castells i els seus termes. Vers el final del primer mil·lenni, els pagesos, que són la majoria del país, viuen en un regim de llibertat personal i garantia plena dels seus béns que protegeix el tribunal comtal. El castell d'Hostoles esta governat per la família del mateix Miró, procedeix dels gots i una família d'alt nivell, que formarà part durant tot el segle XI i part del XII de la Cort del Comte de Barcelona. Intervindrà en la fundació de l' estar feudal català que propicia vers el 1060 Ramon Berenguer I.

Entre els anys 1030 i 1060 es produí una gran revolta feudal contra els comtes, per part de la noblesa i senyors tinents de castells. Aquests antics funcionaris comtals havien deixat de ser administradors per passar a ser amos absoluts en el terme del respectiu castell. Tot queda en les seves mans: el dret de ban, el cobrament d'exaccions, la prestació de serveis i l'administració de la justícia.

Entre els anys 1057 i 1076, els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis aconsegueixen remeiar el caos polític i administratiu en els seus comtats, però solament en part. La recuperació és més virtual que real. Estableixen un sistema de pactes en els quals cedeixen la potestat dels castells a canvi de la fidelitat del feudatari. D'aquesta situació, els pagesos en seran els grans perdedors. Davant la imparable violència dels feudals i dels seus cavallers, els camperols han de cercar protecció, que esdevindrà una submissió que els comportarà una greu i pesada servitud durant quatre segles. Catalunya és un país dividir en moltes jurisdiccions.

El 1002, a la vall d'Hostoles governa en nom del comte de Barcelona, el senyor Miró I (1002-1033), primer noble documentat, ja que el castell és molt més antic. Governa la vall i freqüenta la cort del comte. L'any 1017 presta homenatge al comte de Barcelona. El succeeix el seu fill Enees Miró (1033-1067) que va viure rota la revolta feudal. A mig segle va intervenir en la consolidació de l'estat feudal i és home de rota la confiança del comte de Barcelona.

La revolta feudal troba Enees Miró involucrat en les diferencies sorgides per l'administració dels comtats amb Ramon Berenguer I i Ermessenda, la seva avia. Sorteja políticament l'afer i el trobem l'any 1057 pactant conveni amb els comtes de Barcelona pels castells d'Hostoles i Puigalder. Els comtes li cedeixen aquests termes amb rota la potestat a canvi de la seva fidelitat. Comença l’època feudal a la vall d'Hostoles.

La vall en el segle XII estigué governada pels nobles Miró II (1118-1154) i Miró III (1168-1212). És época de grans greuges per a la pagesia. El canvi d'administració va modificant radicalment la societat: el pagès ha anat passant d'un sistema de llibertat a un d'opressió molt sever. Ara, el senyor, per fer complir les lleis es recolza en els cavallers, futurs milites, que va reclutant entre els pagesos benestants dels seus dominis. Nomena el jutge i altres servidors de la seva cúria, designa també els batlles que es cuidaran de l'administració econòmica. A la segona meitat del segle, la majoria dels pagesos són gravats amb el sistema de redempcions i mals usos. El senyor ha afegit als serveis i exaccions fiscals, existent en temps dels comtes, els mals usos. Els documents de l’època ja diuen que es cobra tot, ja sigui just o injust. El pagès ha perdut la llibertat i ara és un serf de la gleva. Del castell d'Hostoles en surten únicament les normes que han de governar aquest petit país.

El segle XIII la formidable personalitat de Guillem Galceran de Cartella domina la historia del castell i de la vall, des de 1250 fins a 1306. Aquesta figura històrica sobrepassa el marc del castell per inserir-se en la Historia de Catalunya. De noble extremament prepotent i violent passa a servir quatre reis: Jaume l, Pere II, Alfons II i Jaume II. Llavors la vall esta molt organitzada. Els milites procedeixen dels masos de Colltort, el Port, Planes, Costa, Coll, Albis, Rocasalba i Sant Roma; estan al servei del castell, tant per conservar l'ordre feudal com per fer depredacions i assalts en terres veïnes. Els batlles Vilar, Cos, Claper i altres administren l'economia tant en benefici propi com del seu senyor. El jutge aplica únicament la justícia del senyor. Els notaris estan també al servei del castell. La indefensió de la pagesia és total.

Un document de 1207 ens permet veure completa l’economia feudal. Mir6 III féu en aquesta data una venda de 17 masos a l’abat d' Amer amb els homes i dones que els habitaven, censos, usos, joves i tragines, questies, toltes, forcies, placets, establiments, serveis, adempriments,cugucies, eixorquies, intesties, àrsies, homicidis, redempció d'homes i dones, garbes, civades, cuixes de vaca, ous i tot allò just o injust.. El senyor d'Hostoles es reserva els drets de molí, taverna, llòsol i els drets del castell. Ajuntant drets fiscals antics, drets sobre la terra i nous drets feudals, coneguts com a mals usos. Començava l’etapa més dura dels remences.

L’any 1259 el rei Jaume I va demanar el castell d’Hostoles a Guillem Galceran de Cartellà, el motiu era la guerra que tenia amb el comte d’Urgell. Denegada la petició, Jaume I va enviar un exercit a la vall d’Hostoles, sota el comandament de l’Infant Pere, el futur rei Pere II, que assetja el castell d’Hostoles i finalment el prengué.

Els pagesos

L’enduriment de la remença tingué lloc durant la jurisdicció de la vall i del castell a mans d'Ermessenda de Cartellà (1306-1319) i la seva filla Beatriu (1319-1348), casada amb el vescomte Dalmau de Rocabertí.

L’augment de població a Catalunya, en general, propicia que a la vall existissin 323 masos i masoveries, la majoria amb contractes

perpetus de tipus emfitèutic, és a dir, el pagès, malgrat estar sota el domini d’un senyor, posseïa el domini útil. El domini directe pertanyia en 143 casos al castell d’Hostoles, l’abat d'Amer era el senyor de 20 masos i entre els deu milites del castell en disposaven 102, que el senyor d’Hostoles els havia donar en feu com a pagament deis serveis que prestaven. Els 58 restants eren de domini aloer -per tant, lliures-, amb algun senyor de fora, com la Prepositura de Mieres de l'Església de Sant Feliu de Girona, que en disposava de 5 a la parròquia de Sant Iscle de Colltort.

Les encomanacions a la recerca de protecció apareixen ja a mitjans del segle XI. El feudalisme implantar en aquest segle les anà convertint, primer, en la servitud de la gleva, que considerava al pagès adscrit al medi on treballava i que no radia abandonar, i segon, en la redempció i aplicació dels mals usos, durant el segle XII. La redempció, que depenia del senyor, obligava el pagès a redimir la seva situació, si volia abandonar el mas. L’ampliació dels mals usos (intestia, cugucia, eixorquia, ferma d’espoliació forçada i àrsia) completa un panorama desolador per als camperols. Si això no n’era prou, les Corts de Cervera de 1202 declararen que el comte- rei no intervindria si el senyor laic maltractava els seus pagesos; de nou, les Corts de Barcelona de 1283 declararen que els remences no podrien traslladar-se a llocs reials, si no es redimien prèviament. Les mateixes i antigues constitucions de Pau i Treva declararen que el senyor no incomplia les disposicions si capturava els seus homes propis que s’escapessin de la senyoria.

El segle XIV comença amb calamitats, males collites, fams que afectaren fortament una població que havia crescut notòriament i que l’agricultura ja no radia atendre. Les epidèmies de resta de 1348-1349 ocasionaren mortalitats tan greus que molts masos de la vall s’abandonaren. El senyor d’Hostoles,

Guillem Galceran de Rocabertí (1348-1385), va afanyar-se a declarar legalment l’abandonament per part de la seva cúria i, aconseguint després del procés, acumular-ho en el seu domini directe el domini útil que deixaven els pagesos afectats per la resta. La despoblació a la vall fou gravíssima i el problema dels masos rònecs agreuja la situació social.

El 9 d’abril de 1357, el comte-rei Pere el Cerimoniós vengué a Guillem Galceran de Rocabertí, senyor d’Hostoles, els castells, llocs i parròquies de la vall, amb tota l’alta i baixa jurisdicció i amb el dret de no prestar jurament de fidelitat i poder aixecar forques i altres senyals de jurisdicció total. La situació dels pagesos de la vall empitjorava, ja que les forques alçades prop del castell d’Hostoles, en el lloc dit puig de les Forques, era un evident senyal de l’autoritat sense restriccions d’en Rocabertí.

Durant aquest temps i del seu successor, Grau de Rocabertí (1385-1419) endurí la seva pressió sobre els pagesos, referent tant en allò personal com en l'econòmic. Mitjançant la seva cúria s’apoderaren del domini útil dels masos rònecs, on hi feren nous establiments, al mateix temps que augmentaven els preus de les redempcions personals.

Vers el 1385, els pagesos de remença de tota la Catalunya Vella començaren a mostrar símptomes de rebuig al sistema feudal, amb el lema “el temps de la servitud ja ha passat".

Hem pogut comptar entre els segles XII, XIlI i XIV; 18 constitucions i Corts antiremences, sense incloure les disposicions de l'Església, tal era la pressió dels senyors, sobre els comtes-reis.

Document d'absolució d'un pages remença:

“Dalmau de Vilar , procurador de Beatriu de Rocabertí, senyora d’Hostoles, absol del domini de dita noble a Graua Botets, de Sant Feliu de Pallerols, la teva persona i tota la prole i bens presents i futurs, perquè siguis lliure i immune i puguis escollir nou senyor, i rebo dels teus bens 2 sous i 8 diners i una lliura de cera. Acte fet a les calendes de maig de 1326".

Arxiu Històric Comarcal d'Olot, Notarials, Sant Feliu de Pallerols,

Bernat d'Alguer, Liber?, 1326-1329; 1332-1333 (59), Reg. 3/110.

Document d'absolució:

"Nos R. de Sant Romà militar i sa esposa Laura, absolem de tot dominis i potesta a tu, G. Verneda de la parròquia de les Planes, és a dir, la teva persona i tota la prole que t'ha de néixer i els teus béns. Fem aquesta definició perqué siguis lliure d'escollir nou senyor i reconeixem haver rebut dels teus béns 50 sous de Barcelona i 1 lliura de cera. Acte fet a 6 de les calendes d'agost de 1304"

Arxiu Històric comarcal d'Olot, Notarials, Sant Feliu de Pallerols, Pere de Font, Liber?, 1304-1305 (4) , Reg. 3/110

Els Reis

Tant Joan I (1387-1396) com Martí L’Humà (1396-1410) començaren una sèrie d'actuacions que portaren la monarquia vers una situació favorable als remences. Però el compromís de Casp (1410-1412) i l'entronització de Ferran d'Antequera (1412-1416), envalentona el món senyorial, que obtingué dels reis dues noves constitucions antiremences.

El 14 de març: de 1414, el Consell Reial dictamina que el rei devia recuperar la possessió alodial del castell d'Hostoles i altres castells de la vall i les jurisdiccions venudes pel Cerimoniós el 1357. La recuperació es féu efectiva el 27 de juny de 1416 i estava sota domini de Grau de Rocabertí.

Finalment, el 8 de juliol de 1419, el rei Alfons IV (1416-1458) va atorgar un privilegi a la vall d'Hostoles per l'elecció de consellers, consols i la terna de batlle. La vall ja era terra reial. El domini jurisdiccional del feudalisme a la vall s'havia acabar. El castell d'Hostoles era incorporar a la corona.

El període de 1420 a 1462 fou d'un total deteriorament de les relacions entre senyors i pagesos. Aquests darrers, amb l'ajuda dels juristes, presentaren una demanda a la Cúria Reial per sol·licitar l'abolició dels mas usos. Davant la negació absoluta del ban senyorial, el rei Alfons dicta el 5 de juliol de 1455 una sentencia interlocutòria que suspenia els mals usos, i que els senyors rebutjaren totalment. Això provoca la negació pagesa a pagar qualsevol tipus d'exacció. Mentrestant, el 1448, els pagesos havien constituir un formidable sindicat autoritzat pel rei, mentre que l’Església tractava de fer pagar als seus homes propis amb l’us freqüent de l’excomunió.

Els Remences

'abril del 1462, la Diputació del General, les Corts del Regne i tot el bàndol senyorial dictaminaren que l'afer remença solament es podia solucionar amb l'ús de la força. Es decreta la convocatòria d'un exercit, el comandament del qual fou confiar al Comte de Pallars. Per la seva banda, els pagesos recorrien la 'Muntanya', i anaven reclutant forces arreu. Al front d' elles apareix Francesc de Verntallat, que s'apodera del castell d'Hostoles i el converteix en quarter general durant la primera revolta (1462-1472). La reina Joana Enríquez, esposa de Joan II (1458-1479), encomana les banderes reials a Verntallat. Així comença la primera revolta pagesa que es converteix, per raons polítiques., en guerra civil catalana.

De fet, Verntallat tingué sempre el quarter general al castell d'Hostoles, independent de la gran mobilitat que tenia, especialment als primers anys de la guerra. Malgrat els intents enemics, mai s’atacarà directament Hostoles, el nucli dur de la defensa remença. Quan a la darreria de la guerra el duc de Lorena, cap de les forces feudals, prepara seriosament un atac a aquest castell, tampoc va reeixir. Al final de la guerra, el 1472, el rei Joan incorpora el castell a la corona. Tot i formar part del costat vencedor, els remences no aconseguirien que Joan II abolís els mals usos.

El període de 1462 a 1485 esdevé de transició. La forces feudals han perdut la guerra, però són encara molt forres. Mentrestant, els pagesos mantenen les seves aspiracions i guarden com a defensa els principals castells de la Muntanya. El 23 d'octubre de 1472, per conservar la pau en aquesta zona, el rei Joan nomena Verntallat vescomte d'Hostoles, crea per això el vescomtat d'Hostoles, amb centre en l'esmentat castell, des d'on Verntallat auxiliarà els pagesos de Corçà que s'havien revoltat contra el bisbe de Girona.

Malauradament per la causa remença, el 8 d'octubre de 1481, el rei Ferran II (1479-1516), pressionat pel bàndol senyorial, publica una constitució que restablia als senyors la plena possessió dels mals usos. Aquest fet va provocar tal excitació en el camp, que l' ala radical remença, comandada per Pere Joan Sala de Granollers de Rocacorba, es va aixecar en armes a la vila de Mieres el setembre de 1484. Però fou derrotat el març de 1485, els remences quedaren sense protecció armada després d'aquesta segona revolta.

Sortosament els castells de la 'Muntanya' romanien en poder de Verntallat i pogueren establir un equilibri de forces. El 9 de febrer de 1482 les autoritats del Principat donaren ordres al veguer de Girona, Otger d'Agramunt, d'apoderar-se del castell d'Hostoles, encara en poder dels remences. Les instruccions eren molt clares: carta del lloctinent per a Verntallat. Si aquest es negava a entregar-lo s'havia d’atacar la fortalesa. El projecte va fracassar.

El rei Ferran II, veient que el problema no podia ésser resolt a través de les armes, féu entrar el procés en vies de negociació. Entre febrer de 1482 i setembre de 1485 la via de la negociació provoca una gran activitat entre els síndics remences i els enviats del rei Ferran II i autoritats feudals. Després de diferents reunions (el 8 de juny de 1485 es féu la primera, a la casa de Verntallat de Sant Feliu de Pallerols), el 8 de novembre se signa el Compromís d'Amer, on els pagesos acceptaven l'arbitratge reial i la devolució dels castells (aspecte que no fou acomplert, perquè el 5 de desembre, el rei es lamentava que Verntallat es negués a restituir el castell d'Hostoles).

Finalment, el 21d'abril de 1486, se signa al monestir de Guadalupe la pau entre pagesos i senyors amb la Sentencia Arbitral que abolí definitivament la remença personal, els mals usos i altres disposicions feudals. El 9 de juliol d’aquell any el castell d'Hostoles es retornava al rei. Diu l'historiador Vicens Vives que així passa a mans del rei la més insigne fortalesa de la rebel·lió remença de la 'Muntanya'.