LA VILA RURAL D'ESPONELLÀ I EL SEU CASTELL

No ens referim en aquest treball a l'actual vila d'Esponellà sinó a la seva antecedent dels segles IX i X i, en especial als camperols que treballaven la terra en aquesta vila rural d'Expondeliano, esmentada en el Cartoral de Carlemany que edità el Dr. Josep Mª Marquès. La primera referència al lloc la trobem en ocasió d'una deposició testifical presentada davant el bisbe Guiu de Girona i Miró, comte i marquès de Besalú en 1921.

Abans de començar, volem aclarir que Esponellà, pel que fa al món pagès, és molt poc citada a les fonts medievals, si bé volem deixar clar que l'existència d'aquest document de 921 ens diu que la vila ja devia existir, probablement, en segles anteriors.

Aquest interessant document, datant concretament el 21 de febrer, descriu les condicions sagramentals presentades davant el bisbe i comte citats, els vescomtes Segari i Ennegó, i en presència de jutges, clergues i laics esmentats amb els seus noms. La vista es desenvolupa amb el jurament sobre les relíquies de Sant Cebrià, màrtir o confessor, situades a la basílica del mateix nom a Esponellà, al comtat de Besalú. Els testimonis juraren sobre l'altar basilical que les vinyes objecte del plet, situades a la propera vila de Bàscara, ja eren dels bisbes Teuter i Servus Dei i els seus antecessors per donació dels emperadors Lluís i Carles en el segle IX, tal com deien preceptes antics. L'origen del plet tractava de l'establiment espontani de diverses famílies al terme episcopal de Bàscara, on havien aixecat cases i plantat vinyes en terrenys del bisbe. Aquest guanyà el plet.

L'aspecte més interessant d'aquest document per al nostre treball és la constatació de les [...] reliquias beati Cipriani confessori et martiri Christi cuius basilica sita est in comitatu bisuldunensi in villa Expondeliano [...]. Els mots villa i basilica ens diuen que Esponellà era una poble o terme rural, on indubtablement hi viurien pagesos, amb el suport d'una basílica o església que acomplia funcions parroquials.

Sabem que el castell d'Esponellà, les restes del qual encara permeten observar un casal medieval aixecat en ple segle XIII, no existia encara en el segle X. No hi havia, doncs, cap construcció militat o defensiva a Esponellà?. Un document relacionat amb la baronia d'Esponellà identifica que antigament hi havia en el seu terme una [...] domus. forcia seu turris que in dicto loco de Spondiliano antiquitus erat [...]; és a dir, una casa forta amb torre que hi havia des d'antic (veure el Diplomatari de Banyoles editat per Mn. B.Constans, Vol.II, pàg.329, nota a peu de pàgina).

Un cop identificada la comunitat pagesa d'Esponellà a l'Alta Edat Mitja. aquesta va patir, com la resta de comunitats pageses de la Catalunya Vella la revolta feudal del segle XI, que capgirà la situació del camp, passant els pagesos de la llibertat a la més dura de les servituds.

Ja en plena revolta feudal, els castells foren el centre del poder, cada un amb el seu terme, originant guerres, batalles i cavalcades de destrucció; això precipità aleshores, la importància de la possessió de les fortaleses i cases fortes, la principal funció de les quals era de guardar l'ordre en les comunitats pageses que vivien dins el terme, sotmeses ja a la servitud en els segles XII i XIII.

Era l'any 1110 quan Bernat, el darrer comte de Besalú, cedí a Ramon de Mata el castell de Creixell, amb la condició que fes pactes de subinfeudació als fills de Ramon Ponç de Milany, sempre que complissin les obligacions feudals. Aquestes dades consten en el pergamí nº36 del comte Ramon Berenguer III. Aquell any el castell de Creixell estava en litigi entre els Cruïlles i Ramon Arnau d'Esponellà; tots dos pretenien tenir la potestat del castell, però no trigà a resoldre´s el problema.

Els bisbes de Girona i Tarragona, juntament amb altres magnats de la terra, s'interessaren en l'afer. Hem d'afegit que Arnau Ramon d'Esponellà al·legava drets que es remuntaven al temps del seu avi Adalbert. Seguint els costums del món feudal, les diferències es resolgueren mitjançant un conveni que consta a l'Arxiu de la Corona d'Aragó -Pergamins del comte Ramon Berenguer III, nº232-. Aquest conveni fou transcrit puntualment per Mn. Lluís Constans en el seu Diplomatari de Banyoles amb el nº 127.

El pacte que signaren Ramon Ponç de Milany i el seu fill Guillem Ramon amb els seus fills, d'una part, i Ramon Arnau d'Esponellà de l'altra, convenia que dit Guillem Ramon tindria el castell amb dret de "statica" des de la festa de Pasqua fins la de Sant Miquel, mentre Ramon Arnau la tindria la resta de l'any. El conveni abastava el deure d'host i cavalcada, els "placits" i els serveis que defensessin els Creixell contra els homes o dones que intentessin perjudicar els seus honors. igualment, Ramon Arnau s'abstindria de posar castlà en el castell sense consentiment dels Creixell. el conveni fou signat el 22 de febrer de 1121.

Aquesta relació de fets, sense la deguda concatenació, fa difícil esbrinar els detalls de les relacions entre les famílies feudals esmentades, especialment en un temps on la possessió dels castells i cases fortes eren la base per garantir la seva desmesurada ambició de posseir el bé més envejat en aquells temps, la terra i els seus fruits.

Sobre la qüestió dels orígens del Castell d'Esponellà, si és del segle XIV o anterior, estimem que durant el segle XII i XIII a Esponellà hi havia una petita fortalesa amb torres que en el segle XIV ja era només una ruïna. Deixant de banda el dubte de si abans de 1265 ja existia el castell, recollim una informació d'aquell any, quan el rei Jaume I concedí l'alou d'Esponellà a Guillem de Palera i l'autoritzà a aixecar-hi un castell, pel qual estava obligat a prestar-li homenatge, així consta el el foli 89 del llibre 5 de les Vicaries (Cancelleria, Varia) de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Les ruïnes que ara es podem contemplar són les del castell començat a edificar en 1265 i reconstruït en el segle XIV.

Ara podríem continuar la història dels senyors feudals del castell, però no ho farem perquè volem parlar dels pagesos que residien al seu terme. La llistà dels senyors es pot trobar al volum I del Diplomatari de Banyoles, a la pàgina 113; els Esponellà, Creixell, Palera i Begudà hi mantingueren unes relacions que no acabaren fins 1637.

Aquesta història seria molt més incompleta si hi manquessin aquells que treballaven els camps, sota els poders d'aquells senyors; uns pagesos nombrosos, sens dubte, especialment abans de les pestes iniciades en 1348, que provocaren grans disminucions de poblacions a tot arreu i de les quals se'n beneficiaren els supervivents que adquiriren els masos rònecs o abandonats.

En relació a la història de la gent del camp comencem a tenir noves dades i quan els estudis estiguin complerts estarem molt més a prop de la veritat històrica. Estem parlant d'un segles on la constitució de la societat és molt restringida i la informació històrica prové, principalment, dels monarques, la noblesa i el clergat, o bé de la relació entre ells. Aquesta seria una Història incompleta. a la qual hem d'incorporar el món dels camperols.

Cal passar a mitjan segle XV per veure com la situació en el camp, degradada des de la segona meitat del segle XI, ha augmentat la seva inestabilitat i això provocarà, en la segona meitat del segle XV, violentes confrontacions, les revoltes remences. Els aïrats pagesos ja no podien resistir el feixuc pes de serveis, càrregues i maltractaments i, amb l'ajuda jurídica de notaris i jurispèrits, plantejaren les seves reivindicacions que arribaren fins a les demandes judicials contra els senyors, presentades davant la Cúria Reial. Això passava en 1448, quan el rei Alfons el Magnànim decretà la llibertat dels pagesos per reunir-se i fer talles de recaptació per tal d'aplegar els diners necessaris per la defensa de llurs interessos davant el tribunal. Era el naixement del famós Sindicat Remença, del qual veurem, tot seguit, el detall del que correspon al recompte d'Esponellà, comparable al de qualsevol altra parròquia de la Catalunya Vella.

Era el dilluns 9 de desembre de 1448 quan, en presència del notari substitut Jaume Coma i de dos testimonis, el discret Berenguer Fuster, clergue de Centenys i Pere Vilar de Martís, eren convocats amb repic de campanes els homes de la parròquia de Sant Cebrià d'Esponellà, amb llicència del venerable Jaume Guillem Arnau, batlle del castell de Sobreportes i de Joan Bonet, porter reial.així consta en la descripció de la reunió d'Esponellà amb el número 236.

Ara passarem a detallar els masos i propietaris del terme d'Esponellà que assistiren a la reunió; relació que fou redactada en llatí;

- Bernat Montaner.

- Francesc Ça Tria.

- Pere Puig de Vilar.

- Antoni Corts.

- Miquel Marchs.

- Jaume Biton.

- Joan Vinyes (15 anys).

- Joan Cleda.

- Gaspart Anglada.

- Bernat Moner, donsell.

- Miquel Bruguet.

- Llorenç Roca.

- Jaume del Quer de Vall.

- Bernat del Quer damont.

- Miquel Miró.

- Joan Riba.

-Guillem Ça Roca.

- Miquel Figuera.

- Pere Antoni Tixador.

- Jaume Guillem Arnau.

- Jaume Marca.

- Bernat Pascal.

- Bernat Restell.

- Joan Moner.

-Bernat Anglada.

Hem calculat que l'assistència és d'acord amb la de moltes altres parròquies, cap a un 50% dels masos. el total de reunions convocades pel Sindicat fou de 533, representant 912 parròquies. Uns 10.000 propietaris de masos catalans van fer escriure el seu nom a una de les primeres, sinó la primera, assemblea reivindicativa de la gent del camp a Europa!

Publicat per Eduard Canal a 11:00 Cap comentari: