Cronologia dels Comtes-Reis

CRONOLOGIA DELS COMPTES-REIS I EL PERÍODE REMENÇA

Aquest quadre ofereix una visió general dels esdeveniments clau durant una etapa transcendental en la història de Catalunya i per a les comunitats remences que habitaven gran part de la Catalunya Vella.

La primera columna presenta la successió dels comtes independents fins a l'any 1162, moment en què Alfons I va accedir al tron, convertint-se en el primer comte-rei de la Corona d'Aragó. Els seus successors van mantenir el Casal de Barcelona fins al 1410, amb la mort sense descendència de Martí l'Humà. Aquesta crisi successòria va desembocar en el Compromís de Casp (1412), que va portar al tron Ferran d'Antequera, el primer rei castellà de la dinastia Trastàmara. El període remença va culminar amb el regnat de Ferran II (1479-1516), qui va promulgar la Sentència Arbitral de Guadalupe el 1486.

La segona columna destaca alguns dels fets més significatius de la història del Principat durant aquest període.

La tercera columna se centra en la dinastia dels senyors d'Hostoles, que van establir la seva senyoria a partir de la revolta feudal de mitjan segle XI. Posteriorment, van ser substituïts pels Cartellà i, més tard, pels Rocabertí. La senyoria feudal a la vall d'Hostoles va finalitzar el 1419, quan la jurisdicció va passar a domini reial, atorgant als seus habitants la facultat d'elegir cònsols i consellers, així com de presentar una terna de candidats a batlle al rei.

Finalment, la quarta columna ressegueix els moments més rellevants de la història remença. Aquesta va iniciar-se amb l'opressió feudal i la imposició de la servitud de la gleva, que vinculava les persones al mas, amb precedents que es remunten fins al segle XII. A aquesta situació es va afegir la limitació de la redempció personal, que impedia al pagès abandonar la masia sense el permís del senyor, i la instauració dels anomenats "mals usos": la intestia (herència forçosa), l'eixorquia (impossibilitat d'heretar en absència de fills), la cugucia (dret del senyor sobre la viuda) i la firma d'espoli (tribut per abandonar la masia).

L'any 1462 va esclatar la primera revolta remença, coincidint amb la guerra civil catalana que va enfrontar les institucions catalanes amb el rei Joan II. Pel que fa als remences, la revolta va concloure amb la victòria del monarca, de qui esperaven la supressió de la remença personal i els mals usos, una expectativa que no es va complir immediatament.

Finalment, després de la segona revolta remença, el rei Ferran II va ser designat com a àrbitre per resoldre el conflicte entre senyors i pagesos. El monarca va promulgar el 1486 la Sentència Arbitral de Guadalupe, que va abolir els mals usos i la remença personal. D'aquesta manera, els remences van recuperar la seva llibertat individual i van restablir els drets i la dignitat inherents a tota persona.