LA FIRA DE SANTA LLÚCIA A LA VALL D'HOSTOLES ARA FA 600 ANYS

JOSEP CANAL I CARLES FOCHS

La Fira de Santa Llúcia se celebra a la Vall d'Hostoles des de fa més de 600 anys. La del 1393 es féu sota protecció del senyor feudal d'Hostoles; més endavant es faria amb la protecció del rei.

EI 1393 feia pocs anys que Sant Feliu de Pallerols havia assolit el títol de vila, que li havia atorgat Guillem Galceran de Rocabertí, senyor de Cabrenys i de la Vall d'Hostoles. Malgrat aquesta qualificació era un nucli urbà molt petit, que tot just abastava la cellera fortificada. La gran majoria de la població vivia en els masos, sotmesos a la remença personal i als mals usos.

Aquell any era senyor del castell i del terme d'Hostoles Guerau de Rocabertí, fill de Guillem; com que la fira de Santa Llúcia se celebrava sota el seu patrocini i protecció, féu pregonar un ban pel nunci de la seva cúria; literalment deia així: "Ara oyats tothom, generalment de part del molt noble senyor en Guerau de Rocabertí, senyor de Cabrenys i de la Vall d'Hostoles, que la fira de dita vall, devuy a vuit dies que serà 10 dia de Santa Llucia e dura quinze dies, que persona que hage vengut estia salva e segura amb totes ses mercaderies en fe de dit Senyor. Excepte tots els traidors, e falsejadors de moneda, sodomites he hom que hage comes crim de lesa magestat".

Aquest ban del senyor d'Hostoles fou publicat el dissabte dia 6 de desembre de l'any 1393. La salvaguarda i protecció que permet a totes les persones de venir a la vall per la fira de Santa Llúcia, hem d'estimar-la normal en aquella època, car la inseguretat en els camins era molt gran donada la gran quantitat de gent marginada que feia vida en les boscúries, per haver estat gitada de pau i treva. Però el que ens pot semblar més sorprenent és la durada de la fira. 15 dies.

Ara que podem conèixer més bé el poblament de la vall i la seva situació, creiem que els quinze dies estan perfectament justificats.

La gent vivia en els masos i solament les celleres de Sant Feliu de Pallerols i Les Planes acollien un petit nombre de famílies. Els masos vivien d'una economia quasi autosuficient, i diem quasi perquè depenien en certgrau de productes que havien d'adquirir, i com que no hi havia encara serveis comercials, es compraven i venien a través de les fires anyals. Podríem dir que el comerç exterior de la vall (al seu nivell el que ara podríem dir importacions i exportacions), es feia en 15 dies, no en tot l'any .

La fira, doncs, era, a l'edat mitjana, una extrema necessitat. Perpinyà, Figueres, Bàscara, Girona, Olot, Besalú, Barcelona, Granollers, Martorell, Vilafranca, Tarragona i altres poblacions tenien reconeguda fira periòdica per privilegi reial. Eren nuclis importants de població. La Vall d'Hostoles celebrà, el 1393, la seva fira, sota la protecció feudal, perquè la vall fou venuda pel comte-rei Pere el Cerimoniós, el 1357 , a la família Rocabertí , que en tenia la possessió total, inclosa la jurisdicció civil i criminal, alta i baixa. EI feudal protegia la fira perquè també li interessava que l'economia de la Vall anés a més; la pesta que va començar el 1347 havia produït un gran despoblament, que, com és natural, havia fet minvar les rendes feudals.

Si bé les conseqüències de les pestes foren gravíssimes, la celebració de la fira ens vol indicar que a la Vall existia encara una notable activitat, i que, en un temps que les comunicacions eren difícils, la Vall tenia dues vies importants: el camí ral, antiga via romana de Girona a Olot, i l'antiga via que enllaçava Vic amb Banyoles i Girona. Ambdues es creuaven a l'entrada de la Vall de Sant Iscle de Colltort.

Segurament venia gent de molts indrets, ja que la fira s'ho valia i el temps, a final d'any, era propici pel petit nombre de fires concentrades la segona quinzena de desembre. Mules, rucs i carretes ben carregades feien via a la Vall. Venien de Girona, d'Olot, de Camprodon, de Vic i d'altres llocs, i s'establien als voltants de la petita vila de Sant Feliu de Pallerols. Les terres del mas Soler, avui Firal, devien estar corulles de taules, parades, gàbies i tota mena de paraments, a fi d'oferir els productes adequadament. Era a I'entrada de I'hivern, que a la Vall solia ser llarg i fred, i els firaires devien portar-se els seus provisionals habitacles per passar-hi uns dies. Però el fred no els acovardia; ni als firaires ni als habitants de la Vall. per a tots ells eren dies de gran activitat i també d'alegria, que calia aprofitar, ja que tardarien un any a tornar.

Colles de còmics, comediants i joglars divertien a grans i menuts. És probable que els santfeliuencs fessin ballar els seus "cavallets" i fessin sortir la "mulassa", que provocava espant als petits. Probablement algun joglar parlava de les gestes cavalleresques del cèlebre Guillem Galceran de Cartellà, ben clar encara en la memòria dels hostolencs, i els recordava com el capità dels almogàvers comandava les batalles a Sicília al crit de "desperta ferro". En arribar a casa els petits potser explicaven als avis el que havien sentit, i els més grans els recordaven que els seus pares havien guerrejat junt amb almogàvers.

Els mercats es feien en diferents llocs i els dies assenyalats. Un dels mercats més significatius era la fira del bestiar. bous, vaques, vedells, cabres, ovelles, porcs, truges i garrins, oques i ànecs i bestiar de galliner. EI de robes i teixits es feia en dies i llocs determinats; mercaders de terres llunyanes hi exposaven teixits de tota mena i robes de tota classe, ja que per als hostolencs era I'hora de proveir-se de roba per a I'any . EI mercat de productes del camp era ampli: sègol, mill, fajol, ordi, blat, civada, melva i cana de lli, cigrons, faves i pèsols de grana seca, així com panses i figues, que preparaven, assecades, les pageses. Altres taules venien carns i peix salat. Més enllà n'hi devia haver algunes amb llaminadures: dolços, torrons, coques amb mel i formatge, caramels... No hi mancaven mercaders que portaven espècies exòtiques per condimentar els àpats de les grans festes anyals: Nadal, Pasqua i la Festa Major.

Una fira d'aquestes característiques no es pot comprendre sense analitzar els factors. Els pagesos d'aquell temps eren gent realment excepcional. Afeixugats per un sistema inhumà que els oprimia fortament, solament un treball sense flaqueses, un gran esperit per tirar endavant i una vida molt austera, poden explicar que es pogués celebrar la fira 40 anys després de les epidèmies de pesta i altres calamitats que provocaren gran mortaldat. Perquè es pugui comprendre la gran transcendència d'aquestes desgràcies és suficient examinar I'estadística següent.

Cens de 1329 a la Vall d'Hostoles

272 focs

Cens de Pere el Cerimoniós (1380)

118 focs

Disminució

154 focs

EI prat, actualment conegut amb el nom del Firal, era el lloc on principalment se situava la Fira de Santa Llúcia. No hi havia, aquell any 1393, cap edificació, ni tan sols la capella del Roser, que es construí el segle XVI. Allí també tenien lloc les congregacions de la Universitat de la Vall, a fi d'entendre amb les negociacions que s'estaven portant a cap per aconseguir la redempció de les jurisdiccions, és a dir, que la Vall deixés d'ésser propietat dels Rocabertí i que tornés a ser terra reial.

Segons antic costum, aquestes convocatòries es feien a so de corn i repicament de campanes de les esglésies parroquials; hi solia assistir molta gent. no tots, però si la major part dels habitants dels masos de les set parròquies. En la convocatòria del dissabte 5 de desembre de 1399 hi assistiren 13 pagesos de les Planes, 3 de Sant Pere Sacosta, 15 de Sant Feliu de Pallerols, 5 de Sant Miquel de Pineda, 25 de Cogolls, 8 de Sant Iscle de Colltort i 11 de les Encies. EI que es debatia era molt important per al seu futur, i la nombrosa assistència a les convocatòries demostra un alt grau de consciència col·lectiva d'aquella comunitat.

Per tant, sabem que la Fira de Santa Llúcia se celebrava ara fa 600 anys, que era molt més antiga i que, segurament, mai no ha deixat de fer-se. Caiguts els senyors feudals, el 1419, del govern de la Vall, la Fira es feia sota protecció reial. Efectivament, a la darreria de la guerra civil i revolta remença (1462-1472), el batlle, els jurats i els prohoms de la Vall d'Hostoles es dirigiren al rei Joan 11, el dia 15 de novembre de 1471 , per sol·licitar una sèrie de privilegis en reconeixement dels grans serveis i ajuda prestada durant tota la guerra. Entre aquestes peticions recollim la següent.

"Senyor de gran benignitat, supliquem a vostra gran senyoria li placia fer un guiatge perpetual, que en tots los disaptes de tot l'any, tota persona que vingui en la vila de Sant Feliu de Pallerols, constituida dintre la Vall d'Hostoles, siguin guiats i assegurats llurs persones e bens i en lo dia de Madona Santa Llucia, que es fira en dita Vall, siguin així mateix guiats".

EI rei Joan va concedir aquesta i altres súpliques, des de Palamós. La Vall, ara, tenia, a més a més de la fira, mercat setmanal. La revolta remença havia produït canvis profunds a la Vall, i la societat pagesa ara se sentia més lliure. EI que no havia canviat era la Fira de Santa Llúcia, ancestralment arrelada en els seus hàbits medievals.

Enguany existeix la voluntat general, en la vila de Sant Feliu de Pallerols, que una efemèride tan important no es perdi. Per Santa Llúcia s'han preparat diversitat d'actes, entre els quals destacarem una exposició dedicada al Santuari de la Salut, que té un caràcter profundament històric i, alhora, mostrarà els plànols de la reforma que es pretén fer per, novament, posar en funcionament l'hostal de la Salut.

Sant Feliu de Pallerols, novembre de 1992

Aquest treball fou publicat a La Comarca (Olot) num. 685 de 10 de desembre de 1992